Blog

Logo

Fundació de la ciutat de Monterrey (Méxic) 1596

Vi d’història-ficció

Fundació de la ciutat de Monterrey (Méxic) 1596

Un vi d’ història-ficció són una sèrie de deduccions lògiques o no, que intenta esbrinar quin vi es va beure en un cert moment de la història.

Moment Diego de Montemayor va ser nomenat governador de coahuila i el 1596 fundar la ciutat de Nostra Senyora de Monterrey

Primera hipòtesi: un vi importat

La primera bodega pel nou món es fundà el 1597 per una “mercè” de Felip II tot i que des del 94 es feia vi de les Vinyes autòctones al Valle de Parras i es diu Casa Madero, per tant el vi que van veure durant la fundació de la ciutat de Monterrey havia de ser a la força importat.

Segona hipòtesis: País d’origen

Com que els conqueridors eren de les terres de Castella, el vi que transportaven cap al nou món era també d’aquestes terres. En aquesta època, diversos vins eren importants però entre tots ells destacava el de Ribadavia, que actualment estan en la denominació d’origen Ribeiro

Tercera hipòtesis: Prova de compra

Sembla ser que Colom ja va portar en el primer viatge vi de Ribadavia, però la prova la tenim en un document de 1592 on 127 pipes de vi es van embarcar rumb Amèrica des del Ferrol per 190 reals, Que ens pot donar una idea que era una pràctica habitual.

Conclusió

La celebració de la fundació de la ciutat de Monterrey l’any 1596 va fer amunt Vic amb un vi de Ribeiro envellit en bóta degut el trajecte en vaixell fins a Amèrica

 

Vi d’ història-ficció

Qualsevol vi de la DO Ribeiro

Logo

Bases de Manresa

Vi d’història-ficció

Bases de Manresa

Un vi d’ història-ficció són una sèrie de deduccions lògiques o no, que intenta esbrinar quin vi es va beure en un cert moment de la història.

Moment Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25, 26 i 27 de març de 1892

 

Primera hipòtesi: Influència francesa de Prat de la Riba

Enric Prat de la Riba, secretari de la Unió Catalanista i també de l’assemblea de Manresa, tenia una clara influència francesa en el seu pensament degut els escriptors de capçalera que tenia.

El xampany era la beguda francesa que s’associava a les celebracions i per tant hauria estat adient per celebrar la firma de les Bases, però donat el catalanisme d’Enric, hauria de ser xampany català.

Segona hipòtesis: Cava o xampany

El mètode tradicional champenoise entra a Catalunya a principis del segle XIX amb els “Cent mil fills de Sant Lluís”. A mitjans del mateix segle alguns enòlegs catalans ja dominaven el mètode i es van presentar els primers xampanys catalans a diferents exposicions universals.  

Tercera hipòtesis: La filoxera

La filoxera arribar a França El 1863 i a partir d’aquí s’expandí per tot Europa entrant a Catalunya 1879, arrasa el Penedès a partir del 1883, la Conca i Priorat a partir del 1893. Aquest és l’oportunitat que el Penedès aprofita per recuperar les vinyes autòctones per fer cava

Conclusió

Sabent que hauria de ser un xampany català, i donada la impossibilitat del Penedès de produir degut a la filoxera només ens queda una opció: el xampany de Reus de Soberano & Cia

 

Vi d’ història-ficció

El cava Ferran Brut Reserva és ideal per a tot tipus de celebracions, fet amb el mètode tradicional i les tres varietats del Penedès: Macabeu, Xarel.lo i Parellada

Logo

Selim II i la batalla de Lepant

Vi d’història-ficció

Selim II i la batalla de Lepant

Un vi d’ història-ficció són una sèrie de deduccions lògiques o no, que intenta esbrinar quin vi es va beure en un cert moment de la història.

Moment La Santa Aliança guanya la batalla de Lepant a l’Imperi turc otomà el 1571

Tot i que els otomans van perdre la batalla, no van perdre però el control de l’illa. Intentarem deduir quin és el vi de la derrota que va que tastar Selim II.

 

Primera hipòtesi: Biografia de Selim II

Selim II és fill del gran soldà Soliman el magnífic però ell va ser apodat el borracho degut a la seva afició a la beguda i mai va prendre part en la direcció de les batalles ni de l’estat al contrari de com havia fet el seu pare.

Sembla ser que tenia una predilecció pel vi xipriota

Segona hipòtesi: Xipre

Xipre era un enclau venecià i tenia una gran tradició vitivinícola

El 1570 l’imperi turc otomà ataca i conquereix l’illa de Xipre.

La Seu pontificar veient el perill otomà reuneix venecians i castellans per tal de fer una croada i recuperar el control de la Mediterrània: la batalla de Lepant.

Tercera hipòtesi: El vi de Ricard Cor de Lleó

El vi més important de Xipre és el Commandaria que fou servit a la boda de Ricard Cor de Lleó qui digué que era “un vi per reis i el rei del vi”.

El mètode original d’elaboració es denomina “nama”. Es tracta de veremar (Mavro i Xinysteri) madures, exposar els raïms al sol i pansificar sobre palla durant 10-15 dies. Després del premsat, una fermentació lenta d’uns 2-3 mesos i repòs en barrils de fusta durant 2 anys

 

Conclusió

Podem estar segurs que una de les raons de la invasió va ser aconseguir el control d’aquest vi i com que després de la batalla continuava amb el control de l’illa, de ben segur que ho va celebrar amb una bona botella de Commandaria o dos…

 

Vi d’ història-ficció

El Commandaria es el vi més antic que encara es produeix en l’actualitat, si visiteu la illa de Xipre no deixeu de provar-lo o aquí.

 

Logo

Vi d’història-ficció Plató

Vi d’història-ficció

El Simposi de Plató

Un vi d’ història-ficció són una sèrie de deduccions lògiques o no, que intenta esbrinar quin vi es va beure en un cert moment de la història.

Moment: En el seu llibre titulat El Banquet (o Simposi) Plató ens explica una de les converses que succeeixen en un àpat a casa d’Agató amb Sòcrates com a figura principal.

Aquest llibre va ser escrit al 385–370 AC on Plató narra les idees que té Sòcrates sobre l’amor i l’Eros, d’aquí vindrà la idea d’amor platònic.

Al final del sopar, Pausianes, comenta que voldria beure de forma moderada perque la nit passada s’havien excedit. La majoria dels comensals accepten la seva proposta ja que  sembla ser que encara estan perjudicats per la ressaca del dia anterior i acorden que cadascú beurà el que cregui convenient.

 

Primera hipòtesi: D’on venia el vi?

Hem tenir en compte que Grècia tenia una xarxa comercial molt important i que la importació de vi de les illes colindants com Tassos o  Leucàdia o de llocs més allunyats com l’illa de Sicília, abastien sense problemes el comerç local.

Essent una casa de poder adquisitiu elevat, hem d’assumir que tenia vins tant locals com d’importació, de manera que podia servir segons el que els convidats volguessin.

Segona hipòtesi: Tipologia de vi.

Posant en relleu què els comensals no estan “ aptes” per vins d’alta graduació o d’alguna manera més exòtics, assumirem que el vi que van prendre era un vi diluït amb aigua, costum de l’època, i també que era blanc, ja fos blanc d’origen o un negre sense color.

Per la importància dels convidats creiem que van servir un grec que es feia en alguna de les illes, un vi que hauria d’haver estat transportat en àmfores tapades i segellades amb resina, tal com els grecs van aprendre dels egipcis.

Tercera hipòtesi: Tipología de raïm.

Una de les famílies de raïm més antigues que es coneixen i molt estesa en l’àrea d’influència grega és el moscatell, essent també un raïm que dóna vi blanc, podem agafar-lo com la base del nostre vi,

Conclusió

Estem en condició d’afirmar que el vi que es va veure al banquet va ser un moscatell importat probablement de l’illa de Tassos amb un toc de resina degut el seu emmagatzament.

Vi d’ història-ficció

Per apreciar les olors varietals del Moscatell us recomanem el Gina Aromàtic amb una base de moscatell d’Alexandria i moscatell de gra petit.

Altrament el vi de Retsina que es fa actualment a Grècia seria bastant semblant al que es va servir en aquest banquet.

Logo

Vi d’història-ficció Jaume I

Vi d’història-ficció

El sopar de Tarragona amb JAUME I i el còmit de galeres Pere Martell

Un vi d’ història-ficció són una sèrie de deduccions lògiques o no, que intenta esbrinar quin vi es va beure en un cert moment de la història.

Moment Sopar del rei Jaume I per decidir la conquesta de Mallorca

Segona quinzena de novembre del 1228, un grup de prohoms catalans presidits per Jaume I d’Aragó es reuneixen a Tarragona durant un sopar ofert pel ciutadà de Barcelona i còmit de galeres Pere Martell. Extret del Llibre dels Feyts (còdex de Poblet).

 

En el llibre dels fets no es mencionen cap tipus de menjar ni de beure, però hem de saber que van beure alguna cosa i que no era aigua.

Primera hipòtesi: un vi de la regió

Tarragona fou recuperada el 960 però no va ser colonitzada fins a principis del segle XIX, sabem que durant l’ocupació musulmana no hi va haver cap esforç envers l’enologia però sí cap a la vinya i el raïm i que per tant s’anaven recuperant les parcel.les que havien estat millor mantingudes pels àrabs, on presumim que les varietats autòctones són les que es van cultivar.

També hem de tenir present que la Cartoixa d’Escaladei sou fundada al segle XII i cap al temps d’aquest sopar ja estaria en ple funcionament.

Segona hipòtesi: tipologia de vi

Podem assumir que en aquests banquets copiosos es servien vins negres d’alta graduació per tal de maridar amb totes les carns a caça que hi havia i un vi blanc, amb notable acidesa, d’entrada per fer salivar a tots els comensals i acompanyar els primers plats de peixos

Tercera hipòtesi: tipologia de raim

Essent La Garnatxa un raïm autòcton de la zona seria molt factible en aquell temps ja fos cultivada i que per tant fóra servida en tant magne event. Els cartoixans vingueren de la Provença on també la Garnatxa és molt important i, probablement, es van portar algun empelt provençal amb ells i van recuperar la que van trobar.

Conclusió

Segurament d’entrada es va servir un vi amb base de Garnatxa Blanca per acompanyar els peixos i mariscs del Port de Tarragona mentre què per acompanyar les carns es va fer servir un vi de Garnatxa del Priorat

 

Vi d’ història-ficció

El blanc podria ser el Gina Montsant fet de garnatxa blanca

El negre seria el Pau Priorat que està fet per la Conreria d’Escaladei

Logo

Vi d’història-ficció Caesar Augustus

Vi d’història-ficció

Caesar Augustus a Tarraco

Un vi d’ història-ficció són una sèrie de deduccions lògiques o no, que intenta esbrinar quin vi es va beure en un cert moment de la història.

Moment 27 A.C. Cèsar August resideix a Tarraco per supervisar la campanya militar a Cant+àabria.

Primera hipòtesi: La salut de l’emperador.

És ben sabut que l’emperador August va decidir quedar-se a Tarraco mentre el seu exèrcit sufocava una sublevació a la zona de Cantàbria i conqueria el nord de la península que afegiria a la Tarraconensis. Aquesta decisió venia condicionada per la precària salut d’August que ja havia deixat arreglada la seva successió. 

Segona hipòtesi: El vi de Tarraco.

Com a capital provincial i un dels primers emplaçaments romans a la península, l’enologia i el cultiu del vi s’havien estès per tots els voltants de la ciutat. Tarraco fou un dels ports més importants durant l’època d’August i de Tiberi on tingué el zènit de la seva influència a l’imperi romà.

Tercera hipòtesi: Que bevia l’emperador?

En primer lloc estem convençuts que bevia vi blanc -el negre era per a la classe baixa- produït a la ciutat, però també hem de considerar que degut a la seva salut devia de prendre moltes herbes i altres remeis per poder curar-se.

August no va morir fins al 14 D.C. per tant, allò que va prendre a Tarraco el va ajudar en gran manera a tenir una vida tan longeva.

Conclusió

L’Emperador bevia un tipus de vi blanc macerat amb herbes medicinals com la murta que tenia propietats antisèptiques o el donzell (absenta) que provoca tenir gana i poder recuperar així més fàcilment les forces. Aquests vins es coneixen com vinum conditum, vins especiats, que són el clar precursor del vermut

 

Vi d’història-ficció

Vermut amb marques tan conegudes com Yzaguirre, Padró o Miró.

Logo

Ardits

Ardits

Ardit, segons definició de l’Institut d’Estudis Catalans, significat valent, atrevit… I és així com es presenta una marca de roba en essència mediterrània i de caràcter surfer.

Tenen un model de negoci similar al nostre, sostenible i de proximitat; això vol dir què dissenyen i confeccionen tota la seva gamma de productes de manera local, a Catalunya, seguint uns criteris ètics i socials, reivindicant els valors del Mare Nostrum, font de la seva inspiració, principalment el valor ecològic de preservació de la vida marítima i costera com el social que té sobre la nostra societat en particular.

Creiem que el seus dissenys i la qualitat dels seus productes parlen per si sols i us volem deixar la seva web per tal que vosaltres mateixos ho podeu comprovar

https://ardits.cat/

ARDITS i ILUSIÓN + compartim els valors de l’emprenedoria, de la qualitat i del territori per això us hem preparat un #giveaway molt especial:

-Samarreta “Desafia els teus límits” i

-Una botella de Pau Montsant i una de Gina Aromàtic

Només en quatre passos simples

  1. Fes like a la foto del sorteig.
  2. Nomena dos amics en els comentaris.
  3. Segueix-nos a nosaltres i a Ardits a l’Instagram.
  4. Assegura’t que els teus amics també ens segueixen.

i ja estas llest per entrar al sorteig que será el 14 d’agost.

Nota: enviament gratuït només a península

ESPECIFICACIONS de la samarreta DESAFIA ELS LÍMITS
  • Samarreta de cotó 100%
  • Patró recte
  • UNISEX
  • Gramatge: 160 gr/m2
  • Disseny original d’ARDITS fet a Tarragona. Peça confeccionada al Maresme.
  • Certificació OEKO-TEX

 

En una de les cançons de Lax’n’Busto, Miami Beach, es comparava el que hi havia a Catalunya amb el que hi havia als Estats Units essent les platges i la cultura del mar la primera estrofa, ara que vestim amb “Ardits” ja no hi ha comparació possible.

 

BON ESTIU!

Logo

Vi d’ història-ficció Els almogàvers

Vi d’història-ficció

Els almogàvers

 

Un vi d’ història-ficció són una sèrie de deduccions lògiques o no, que intenta esbrinar quin vi es va beure en un cert moment de la història.

 

Moment Conquesta dels ducats d’Atenes i Neopàtria per part dels almogàvers durant el segle XIV

La batalla comercial De la Mediterrània del segle XIV S’escorria entra múltiples aliances liderades pels genovesos i els catalans-aragonesos.

El 1302 després de la guerra de Sicília es crea la Gran Companyia Catalana formada per Almogàvers d’origen català i aragonès liderats pel templar alemany Rutger von Blum (catalanitzat per Roger de Flor), contractada l’any 1303 per l’emperador Andrònic II Paleòleg per lluitar contra els turcs otomans que amenaçaven l’Imperi Bizantí.

El 1305 després de vèncer els turcs i de veure com l’emperador no només incomplia les promeses sinó que a més assassinava a traició el capità, es desferma el que coneixem com la venjança catalana i l’ocupació dels ducats d’Atenes i Neopàtria fins a finals del segle XIV.

 

Primera hipòtesi: Modus vivendi

Almogàver era un mercenari que vivia del saqueig  i que per tant portava poques coses a sobre. No ens estranyaria doncs, que just en els saquejos prenguessin el vi que havia a les cases per consum propi.

 

Segona hipòtesi: El vi de la regió

Els almogàvers, segons ens explica Ramon de Muntaner, van arribar al Port de Monemvasia (Malvasia) on els genovesos acumulaven el vi de la regió per exportar-lo per la Mediterrània. Aquest vi estava fet de malvasia.

 

Tercera hipòtesi: Contra programació comercial

Veient el volum generat per aquestes transaccions vinícoles i havent provat les qualitats del vi, els almogàvers portaren aquest tipus de vinya cap a Catalunya on se suposa que plantaren en primera instància a Sitges per continuar la batalla comercial del Mediterrani.

 

Conclusió

Segurament El vi era fet amb una alta quantitat de sucre residual, que el feia molt fàcil d’agradar i amb una base de malvasia.

 

Vi d’ història-ficció

Podria ser el Gina Aromàtic fet de moscatell i malvasia, mantenint els aromes varietals però sense sucre resiual

I si el voleu amb sucre residual podeu provar la típica malvasia de Sitges elaborada per la Fundació Hospital Sant Joan Baptista de Sitges.

Logo

ASEM GALÍCIA

Estem molt contents d’incorporar ASEM Galícia a la nostra xarxa de fundacions i esperem afegir el nostre granet de sorra a les activitats i ajudes que des de fa tant de temps vénen desenvolupant.

ASEM GALÍCIA és l’Associació Gallega contra les Malalties Neuromusculars, una entitat sense ànim de lucre part d’una àmplia xarxa d’associacions de malalties neuromusculars per tot el territori espanyol.

El PRINCIPAL OBJECTIU, des de 1994, és contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones afectades atenent les seves necessitats i les de les seves famílies. Per a això, posen a la seva disposició diferents serveis d’informació, orientació i assessorament, promoció de l’autonomia personal, fisioteràpia, suport psicològic, orientació laboral i diferents activitats lúdiques i recreatives.

ASEM Galícia està FORMADA per afectats, familiars i altres persones que, de forma desinteressada, duen a terme la tasca de donar suport i orientar als que pateixen alguna malaltia neuromuscular.

Si vols saber més … http://www.asemgalicia.com/

Logo

CALÇOTADA

CALÇOTADA

La calçotada és un dels menjars típics d’aquesta època de l’any i originaria de Valls, el calçot no és més que una ceba allargada que es cuina a foc viu i s’acompanya d’una salsa tipus romesco que es rega amb un bon vi blanc d’una acidesa notable per complementar la salsa. Indispensable: uns amics o familiars amb qui compartir l’event que acaba amb una carn a les brases del foc on s’han fet anteriorment els calçots i que suggerim acompanyar amb algun dels nostres vins negres, sigui el Penedés o el Montsant.

 

Aquest any disposem d’una oferta de calçots que venen directament de pagès, de producció integrada certificada,  perquè arribin a la vostra taula sense cap intermediari…Els anirem arrencant a mesura que els aneu demanant.

 

I a més, si no tens on coure’ls, te’ls podem portar preparats per menjar.

(entrega només en el Tarragonès i el Baix Camp).

 

Consulta els nostres packs o truca’ns per fer-te el teu a mida.

619287489

 

Pack per 8 persones:

1 vi blanc Gina Montsant

1 vi negre Pau Penedés

1 vi negre Pau Montsant

120 Calçots de producció Integrada certificada (15 por persona)

 

Pack per 12 persones:

2 vi blanc Gina Montsant

1 vi negre Pau Penedés

1 vi negre Pau Montsant

180 Calçots de producció Integrada certificada (15 por persona)

 

Pack per 16 persones:

2 vi blanc Gina Montsant

2 vi negre Pau Penedés

2 vi negre Pau Montsant

240 Calçots de producció Integrada certificada (15 por persona)