La conspiració de Querétaro (1810)

setembre 18, 2018

Vi d’història-ficció

La conspiració de Querétaro (1810)

Un vi d’ història-ficció són una sèrie de deduccions lògiques o no, que intenta esbrinar quin vi es va beure en un cert moment de la història.

Moment El “sopars literaris” a casa del Corregidor Miguel Domínguez a Querétaro (1810) serviren de tapadora per conspirar i aconseguir la independència de Nova Espanya enfront de la Corona del regne d’Espanya

D’aquests sopars en foren partíceps dos dels màxims responsables de la independència el jesuita Manuel Hidalgo y Costilla, sacerdot al petit poble de Dolores, i el general Ignacio Allende.

 

Primera hipòtesi: Introducció del vi a Nova Espanya

La Vitis existent a Nova Espanya no era apta per produir un vi de qualitat, era molt àcida i la utilitzaven els indígenes per a barreges en cerimònies rituals.

És Hernán Cortés el primer que porta empèlts per tal de començar a produir vi a Amèrica.

Segona hipòtesi: El raïm dels jesuïtes

Els Jesuïtes van estendre per Amèrica un tipus de raïm anomenat missió, a Mèxic i Estats Units, i criolla a Sudamèrica. Aquesta era la varietat castellana de Listán Prieto que empeltaven directament als ceps que hi havia.

Tercera hipòtesi: El vi a Dolores

Fou el propi Manuel Hidalgo el que va encoratjar i promocionar tant la plantació de vinyes al voltant de la petita població de Dolores com la producció de vi.

El 1809 soldats espanyols van arrassar totes les plantacions de vinya de Dolores com escarment per la desobediència d’un decret real.

Conclusió

Tot i que tenien vi importat de la península, segurament van preferir una botella de vi local que deuria portar Manuel Hidalgo de la Parròquia de Dolores, Misión de l’any 1808

 

Vi d’ història-ficció

Malauradament aquest raim ja no es cultiva a la península, però podem trobar-ne a les Illes Canàries tant sota el nom de listan prieto com del seu pseudònim moscatell negre.

 

Tags: , , , , , , , , , , , , , ,