Categorías
Sin categoría

Bienvenido a Ilusión+

Categorías
Sin categoría

[:es]La conspiración de Querétaro (1810)[:ca]La conspiració de Querétaro (1810)[:]

[:es]

Vino de historia-ficción

La conspiración de Querétaro (1810)

Un vino de historia-ficción son una serie de deducciones lógicas o no, que intenta averiguar qué vino se bebió en un cierto momento de la historia.

Momento Las «cenas literarias» en casa del Corregidor Miguel Domínguez en Querétaro (1810) sirvieron de tapadera para conspirar y conseguir la independencia de Nueva España frente a la Corona del reino de España

De estas cenas en fueron partícipes dos de los máximos responsables de la independencia el jesuita Manuel Hidalgo y Costilla, sacerdote en el pequeño pueblo de Dolores, y el general Ignacio Allende.

 

Primera hipótesis: Introducción del vino en Nueva España

La Vitis existente en Nueva España no era apta para producir un vino de calidad, era muy ácida y la utilizaban los indígenas para mezclas en ceremonias rituales.

Es Hernán Cortés el primero que lleva injertado para empezar a producir vino en América.

Segunda hipótesis:La uva de los jesuitas

Los Jesuitas extendieron por América un tipo de uva llamado misión, en México y Estados Unidos, y criolla en Sudamérica. Esta era la variedad castellana Listán Prieto que injertaban directamente a las cepas que había.

Tercera hipótesis: El vino a Dolores

Fue el propio Manuel Hidalgo lo que alentó y promocionar tanto la plantación de viñedos en torno a la pequeña población de Dolores como la producción de vino.

En 1809 soldados españoles arrasaron todas las plantaciones de viñedo de Dolores como escarmiento por la desobediencia de un decreto real.

Conclusión

Aunque tenían vino importado de la península, seguramente prefirieron una botella de vino local que debería llevar Manuel Hidalgo de la Parroquia de Dolores, Misión de 1808

 

Vino de historia-ficción

Desafortunadamente esta uva ya no se cultiva en la península, pero la podemos encontrar en las Islas Canarias tanto bajo el nombre de listan prieto como de su seudónimo moscatel negro.

 [:ca]

Vi d’història-ficció

La conspiració de Querétaro (1810)

Un vi d’ història-ficció són una sèrie de deduccions lògiques o no, que intenta esbrinar quin vi es va beure en un cert moment de la història.

Moment El “sopars literaris” a casa del Corregidor Miguel Domínguez a Querétaro (1810) serviren de tapadora per conspirar i aconseguir la independència de Nova Espanya enfront de la Corona del regne d’Espanya

D’aquests sopars en foren partíceps dos dels màxims responsables de la independència el jesuita Manuel Hidalgo y Costilla, sacerdot al petit poble de Dolores, i el general Ignacio Allende.

 

Primera hipòtesi: Introducció del vi a Nova Espanya

La Vitis existent a Nova Espanya no era apta per produir un vi de qualitat, era molt àcida i la utilitzaven els indígenes per a barreges en cerimònies rituals.

És Hernán Cortés el primer que porta empèlts per tal de començar a produir vi a Amèrica.

Segona hipòtesi: El raïm dels jesuïtes

Els Jesuïtes van estendre per Amèrica un tipus de raïm anomenat missió, a Mèxic i Estats Units, i criolla a Sudamèrica. Aquesta era la varietat castellana de Listán Prieto que empeltaven directament als ceps que hi havia.

Tercera hipòtesi: El vi a Dolores

Fou el propi Manuel Hidalgo el que va encoratjar i promocionar tant la plantació de vinyes al voltant de la petita població de Dolores com la producció de vi.

El 1809 soldats espanyols van arrassar totes les plantacions de vinya de Dolores com escarment per la desobediència d’un decret real.

Conclusió

Tot i que tenien vi importat de la península, segurament van preferir una botella de vi local que deuria portar Manuel Hidalgo de la Parròquia de Dolores, Misión de l’any 1808

 

Vi d’ història-ficció

Malauradament aquest raim ja no es cultiva a la península, però podem trobar-ne a les Illes Canàries tant sota el nom de listan prieto com del seu pseudònim moscatell negre.

 [:]

Categorías
Vi d’història-ficció

[:es]Fundación de la ciudad de Monterrey (México) 1596[:ca]Fundació de la ciutat de Monterrey (Méxic) 1596[:]

[:es]

Vino de historia-ficción

Fundación de la ciudad de Monterrey (México) 1596

Un vino de historia-ficción son una serie de deducciones lógicas o no, que intenta averiguar qué vino se bebió en un cierto momento de la historia.

Momento Diego de Montemayor fue nombrado gobernador de Coahuila y en 1596 fundó la ciudad de Nuestra Señora de Monterrey

Primera hipótesis: un vino importado

La primera bodega para el nuevo mundo se fundó en 1597 por una «merced» de Felipe II aunque desde el 94 se hacía vino de las Viñas autóctonas en el Valle de Parras y se llama Casa Madero, por tanto el vino que vieron durante la fundación de la ciudad de Monterrey debía ser a la fuerza importado.

Segunda hipótesis:País de origen

Como los conquistadores eran de las tierras de Castilla, el vino que transportaban hacia el nuevo mundo era también de estas tierras. En esa época, varios vinos eran importantes pero entre todos ellos destacaba el de Ribadavia, que actualmente están en la denominación de origen Ribeiro

Tercera hipótesis: Prueba de compra

Parece ser que Colón ya llevó en el primer viaje vino de Ribadavia, pero la prueba la tenemos en un documento de 1592 donde 127 pipas de vino se embarcaron rumbo América desde el Ferrol por 190 reales, que nos puede dar una idea de que era una práctica habitual.

Conclusión

La celebración de la fundación de la ciudad de Monterrey en 1596 hizo arriba Vic con un vino de Ribeiro envejecido en barrica debido el trayecto en barco hasta América

 

Vino de historia-ficción

Cualquier vino de la DO Ribeiro[:ca]

Vi d’història-ficció

Fundació de la ciutat de Monterrey (Méxic) 1596

Un vi d’ història-ficció són una sèrie de deduccions lògiques o no, que intenta esbrinar quin vi es va beure en un cert moment de la història.

Moment Diego de Montemayor va ser nomenat governador de coahuila i el 1596 fundar la ciutat de Nostra Senyora de Monterrey

Primera hipòtesi: un vi importat

La primera bodega pel nou món es fundà el 1597 per una “mercè” de Felip II tot i que des del 94 es feia vi de les Vinyes autòctones al Valle de Parras i es diu Casa Madero, per tant el vi que van veure durant la fundació de la ciutat de Monterrey havia de ser a la força importat.

Segona hipòtesis: País d’origen

Com que els conqueridors eren de les terres de Castella, el vi que transportaven cap al nou món era també d’aquestes terres. En aquesta època, diversos vins eren importants però entre tots ells destacava el de Ribadavia, que actualment estan en la denominació d’origen Ribeiro

Tercera hipòtesis: Prova de compra

Sembla ser que Colom ja va portar en el primer viatge vi de Ribadavia, però la prova la tenim en un document de 1592 on 127 pipes de vi es van embarcar rumb Amèrica des del Ferrol per 190 reals, Que ens pot donar una idea que era una pràctica habitual.

Conclusió

La celebració de la fundació de la ciutat de Monterrey l’any 1596 va fer amunt Vic amb un vi de Ribeiro envellit en bóta degut el trajecte en vaixell fins a Amèrica

 

Vi d’ història-ficció

Qualsevol vi de la DO Ribeiro[:]

Categorías
Blog Vi d’història-ficció

[:es]Bases de Manresa [:ca]Bases de Manresa[:]

[:es]

Vino de historia-ficción

Bases de Manresa

Un vino de historia-ficción son una serie de deducciones lógicas o no, que intenta averiguar qué vino se bebió en un cierto momento de la historia.

Momento Las Bases para la Constitución Regional Catalana, también llamadas Bases de Manresa,son el documento presentado como proyecto para una ponencia de la Unión Catalanista ante el consejo de representantes de las asociaciones catalanistas, reunidos en asamblea en Manresa los días 25,26 y 27 de marzo de 1892

 

Primera hipótesis: Influencia francesa de Prat de la Riba

Enric Prat de la Riba, secretario de la Unión Catalanista y también de la asamblea de Manresa, tenía una clara influencia francesa en su pensamiento debido los escritores de cabecera que tenía.

El champán era la bebida francesa que se asociaba a las celebraciones y por lo tanto habría sido adecuado para celebrar la firma de las Bases, pero dado el catalanismo de Enrique, debería ser champán catalán.

Segunda hipótesis: Cava o champán

El método tradicional champenoise entra en Cataluña a principios del siglo XIX con los «Cien mil hijos de San Luis». A mediados del mismo siglo algunos enólogos catalanes ya dominaban el método y se presentaron los primeros champanes catalanes en diferentes exposiciones universales.  

Tercera hipótesis: La filoxera

La filoxera llegó a Francia En 1863 ya partir de ahí se expandió por toda Europa entrando en Cataluña 1879, arrasa el Penedès a partir del 1883, la Cuenca y Priorat a partir del 1893. Esta es la oportunidad que el Penedès aprovecha para recuperar las viñas autóctonas para hacer cava

Conclusión

Sabiendo que debería ser un champán catalán, y dada la imposibilidad del Penedès de producir debido a la filoxera sólo nos queda una opción: el champán de Reus de Soberano & Cia

 

Vino de ‘historia-ficción

El cava Ferran Brut Reserva es ideal para todo tipo de celebraciones, hecho con el método tradicional y las tres variedades del Penedès: Macabeo, Xarelo y Parellada[:ca]

Vi d’història-ficció

Bases de Manresa

Un vi d’ història-ficció són una sèrie de deduccions lògiques o no, que intenta esbrinar quin vi es va beure en un cert moment de la història.

Moment Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25, 26 i 27 de març de 1892

 

Primera hipòtesi: Influència francesa de Prat de la Riba

Enric Prat de la Riba, secretari de la Unió Catalanista i també de l’assemblea de Manresa, tenia una clara influència francesa en el seu pensament degut els escriptors de capçalera que tenia.

El xampany era la beguda francesa que s’associava a les celebracions i per tant hauria estat adient per celebrar la firma de les Bases, però donat el catalanisme d’Enric, hauria de ser xampany català.

Segona hipòtesis: Cava o xampany

El mètode tradicional champenoise entra a Catalunya a principis del segle XIX amb els “Cent mil fills de Sant Lluís”. A mitjans del mateix segle alguns enòlegs catalans ja dominaven el mètode i es van presentar els primers xampanys catalans a diferents exposicions universals.  

Tercera hipòtesis: La filoxera

La filoxera arribar a França El 1863 i a partir d’aquí s’expandí per tot Europa entrant a Catalunya 1879, arrasa el Penedès a partir del 1883, la Conca i Priorat a partir del 1893. Aquest és l’oportunitat que el Penedès aprofita per recuperar les vinyes autòctones per fer cava

Conclusió

Sabent que hauria de ser un xampany català, i donada la impossibilitat del Penedès de produir degut a la filoxera només ens queda una opció: el xampany de Reus de Soberano & Cia

 

Vi d’ història-ficció

El cava Ferran Brut Reserva és ideal per a tot tipus de celebracions, fet amb el mètode tradicional i les tres varietats del Penedès: Macabeu, Xarel.lo i Parellada [:]

Categorías
Blog Vi d’història-ficció

[:es]Selim II y la batalla de Lepanto[:ca]Selim II i la batalla de Lepant[:]

[:es]

Vino de historia-ficción

Selim II y la batalla de Lepanto

Un vino de historia-ficción son una serie de deducciones lógicas o no, que intenta averiguar qué vino se bebió en un cierto momento de la historia.

Momento La Santa Alianza gana la batalla de Lepanto al Imperio turco otomano en 1571

Aunque los otomanos perdieron la batalla, no perdieron pero el control de la isla. Intentaremos deducir cuál es el vino de la derrota que degustó Selim II.

 

Primera hipótesis: Biografía de Selim II

Selim II es hijo del gran sultán Soliman el magnífico pero él fue apodado el borracho debido a su afición a la bebida y nunca tomó parte en la dirección de las batallas ni del estado, al contrario de cómo había hecho su padre.

Parece ser que tenía una predilección por el vino chipriota

Segunda hipótesis:Chipre

Chipre era un enclave veneciano y tenía una gran tradición vitivinícola

En 1570 el imperio turco otomano ataca y conquista la isla de Chipre.

La Santa Sede viendo el peligro otomano reúne venecianos y castellanos para hacer una cruzada y recuperar el control del Mediterráneo: la batalla de Lepanto.

Tercera hipótesis: El vino de Ricardo Corazón de León

El vino más importante de Chipre es el Commandaría, que fue servido en la boda de Ricardo Corazón de León quien dijo que era «un vino para reyes y el rey del vino».

El método original de elaboración se denomina «nama». Se trata de vendimiar (Mavro y Xinysteri) maduras, exponer las uvas al sol y pasificar sobre paja durante 10-15 días. Después del prensado una fermentación lenta de unos 2-3 meses y reposo en barriles de madera durante 2 años

 

Conclusión

Podemos estar seguros de que una de las razones de la invasión fue conseguir el control de este vino y como después de la batalla continuaba con el control de la isla, seguro que lo celebró con una buena botella de Commandaría o dos…

 

Vino de historia-ficción

El Commandaría es el vino más antiguo que todavía se produce en la actualidad, si visita la isla de Chipre no deje de probarlo o aquí.[:ca]

Vi d’història-ficció

Selim II i la batalla de Lepant

Un vi d’ història-ficció són una sèrie de deduccions lògiques o no, que intenta esbrinar quin vi es va beure en un cert moment de la història.

Moment La Santa Aliança guanya la batalla de Lepant a l’Imperi turc otomà el 1571

Tot i que els otomans van perdre la batalla, no van perdre però el control de l’illa. Intentarem deduir quin és el vi de la derrota que va que tastar Selim II.

 

Primera hipòtesi: Biografia de Selim II

Selim II és fill del gran soldà Soliman el magnífic però ell va ser apodat el borracho degut a la seva afició a la beguda i mai va prendre part en la direcció de les batalles ni de l’estat al contrari de com havia fet el seu pare.

Sembla ser que tenia una predilecció pel vi xipriota

Segona hipòtesi: Xipre

Xipre era un enclau venecià i tenia una gran tradició vitivinícola

El 1570 l’imperi turc otomà ataca i conquereix l’illa de Xipre.

La Seu pontificar veient el perill otomà reuneix venecians i castellans per tal de fer una croada i recuperar el control de la Mediterrània: la batalla de Lepant.

Tercera hipòtesi: El vi de Ricard Cor de Lleó

El vi més important de Xipre és el Commandaria que fou servit a la boda de Ricard Cor de Lleó qui digué que era “un vi per reis i el rei del vi”.

El mètode original d’elaboració es denomina «nama». Es tracta de veremar (Mavro i Xinysteri) madures, exposar els raïms al sol i pansificar sobre palla durant 10-15 dies. Després del premsat, una fermentació lenta d’uns 2-3 mesos i repòs en barrils de fusta durant 2 anys

 

Conclusió

Podem estar segurs que una de les raons de la invasió va ser aconseguir el control d’aquest vi i com que després de la batalla continuava amb el control de l’illa, de ben segur que ho va celebrar amb una bona botella de Commandaria o dos…

 

Vi d’ història-ficció

El Commandaria es el vi més antic que encara es produeix en l’actualitat, si visiteu la illa de Xipre no deixeu de provar-lo o aquí.

 [:]

Categorías
Blog Vi d’història-ficció

[:es]Vino de historia-ficción Platón[:ca]Vi d’història-ficció Plató[:]

[:es]

Vino de historia-ficción

El Simposio de Platón

Un vino de historia-ficción son una serie de deducciones lógicas o no, que intenta averiguar qué vino se bebió en un cierto momento de la historia.

Momento: En su libro titulado El Banquete (o Simposio) Platón nos cuenta una de las conversaciones que suceden en una comida en casa de Agatón con Sócrates como figura principalñ

Este libro fue escrito en 385-370 a. C donde Platón narra las ideas que tiene Sócrates sobre el amor y el Eros, de ahí vendrá la idea de amor platónico.

Al final de la cena, Pausianes, comenta que querría beber de forma moderada porque en la noche anterior se habían excedido. La mayoría de los comensales aceptan su propuesta pues parece ser que todavía están perjudicados por la resaca del día anterior i acuerdan que cada uno beberá lo que crea conveniente.

 

Primera hipótesis: ¿De dónde venía el vino?

Hemos de tener en cuenta que Grecia tenía una red comercial muy importante y que la importación de vino de las islas colindantes como Tassos o Leucadia o de lugares más alejados como la isla de Sicilia, abastecían sin problemas el comercio local.

Siendo una casa de poder adquisitivo elevado, debemos asumir que tenía vinos tanto locales como de importación, de modo que podía servir según el que los invitados quisieran.

Segunda hipótesis: Tipología de vino.

Poniendo de relieve que los comensales no están «aptos» para vinos de alta graduación o de alguna manera más exóticos, asumiremos que el vino que tomaron era un vino diluido con agua, costumbre en la época , y también que era blanco, ya fuera blanco de origen o un tinto sin color.

Por la importancia de  los invitados creemos que sirvieron un griego que se hacía en alguna de las islas, un vino que debería haber sido transportado en ánforas tapadas y selladas con resina, como los griegos habían aprendido de los egipcios.

Tercera hipótesis: Tipología de uva

Una de las familias de uva más antiguas que se conocen y muy extendida en el área de influencia griega es el moscatel, siendo también una uva que da vino blanco, podemos tomarlo como la base de nuestro vino.

Conclusión

Estamos en condición de afirmar que el vino que se bebió en el banquete fue un moscatel importado probablemente de la isla de Tassos con un toque de resina debido a su almacenamiento.

Vino de historia-ficción

Para apreciar los olores varietales del moscatel recomendamos el Gina Aromático con una base de moscatel de Alejandría y moscatel de grano menudo.

También el vino de Retsina que se hace actualmente en Grecia sería bastante similar a lo que se sirvió en este banquete.[:ca]

Vi d’història-ficció

El Simposi de Plató

Un vi d’ història-ficció són una sèrie de deduccions lògiques o no, que intenta esbrinar quin vi es va beure en un cert moment de la història.

Moment: En el seu llibre titulat El Banquet (o Simposi) Plató ens explica una de les converses que succeeixen en un àpat a casa d’Agató amb Sòcrates com a figura principal.

Aquest llibre va ser escrit al 385–370 AC on Plató narra les idees que té Sòcrates sobre l’amor i l’Eros, d’aquí vindrà la idea d’amor platònic.

Al final del sopar, Pausianes, comenta que voldria beure de forma moderada perque la nit passada s’havien excedit. La majoria dels comensals accepten la seva proposta ja que  sembla ser que encara estan perjudicats per la ressaca del dia anterior i acorden que cadascú beurà el que cregui convenient.

 

Primera hipòtesi: D’on venia el vi?

Hem tenir en compte que Grècia tenia una xarxa comercial molt important i que la importació de vi de les illes colindants com Tassos o  Leucàdia o de llocs més allunyats com l’illa de Sicília, abastien sense problemes el comerç local.

Essent una casa de poder adquisitiu elevat, hem d’assumir que tenia vins tant locals com d’importació, de manera que podia servir segons el que els convidats volguessin.

Segona hipòtesi: Tipologia de vi.

Posant en relleu què els comensals no estan “ aptes” per vins d’alta graduació o d’alguna manera més exòtics, assumirem que el vi que van prendre era un vi diluït amb aigua, costum de l’època, i també que era blanc, ja fos blanc d’origen o un negre sense color.

Per la importància dels convidats creiem que van servir un grec que es feia en alguna de les illes, un vi que hauria d’haver estat transportat en àmfores tapades i segellades amb resina, tal com els grecs van aprendre dels egipcis.

Tercera hipòtesi: Tipología de raïm.

Una de les famílies de raïm més antigues que es coneixen i molt estesa en l’àrea d’influència grega és el moscatell, essent també un raïm que dóna vi blanc, podem agafar-lo com la base del nostre vi,

Conclusió

Estem en condició d’afirmar que el vi que es va veure al banquet va ser un moscatell importat probablement de l’illa de Tassos amb un toc de resina degut el seu emmagatzament.

Vi d’ història-ficció

Per apreciar les olors varietals del Moscatell us recomanem el Gina Aromàtic amb una base de moscatell d’Alexandria i moscatell de gra petit.

Altrament el vi de Retsina que es fa actualment a Grècia seria bastant semblant al que es va servir en aquest banquet.[:]

Categorías
Blog Vi d’història-ficció

[:es]Vino de historia-ficción Jaume I[:ca]Vi d’història-ficció Jaume I[:]

[:es]

Vino de historia-ficción

La cena de Tarragona con JAIME I y el militar de galeras Pere Martell

Un vino de historia-ficción son una serie de deducciones lógicas o no, que intenta averiguar qué vino se bebió en un cierto momento de la historia.

Momento Cena del rey Jaime I para decidir la conquista de Mallorca

Segunda quincena de noviembre de 1228,un grupo de prohombres catalanes presididos por Jaime I de Aragón se reúnen en Tarragona durante una cena ofrecida por el ciudadano de Barcelona y cómit de galeras Pere Martell. Extraído del Llibre dels Feyts (códice de Poblet).

 

En el Llibre dels Feyts no se mencionan ningún tipo de comida ni de bebida, pero debemos asumir que bebieron algo y que no era sólo agua.

Primera hipótesis: un vino de la región

Tarragona fue recuperada el 960 pero no fue colonizada hasta principios del siglo XIX, Tenemos que saber que durante la ocupación musulmana no hubo ningún esfuerzo para la enología pero sí hacia la viña y la uva y que por tanto se iban recuperando parcelas que habían sido mejor mantenidas por los árabes, donde presumimos que las variedades autóctonas son las que se han cultivado.

También debemos tener presente que la Cartuja de Escaladei fue fundada en el siglo XII y en el momento de esta cena ya estaría en pleno funcionamiento.

Segunda hipótesis:tipología de vino

Podemos asumir que en estos banquetes copiosos se servían vinos tintos de alta graduación para casarse con todas las carnes a caza que había y un vino blanco, con notable acidez, de entrada para hacer salivar a todos los comensales y acompañar los primeros platos de peces.

Tercera hipótesis: tipología de uva

Siendo la Garnacha una uva autóctona de la zona sería muy factible en ese tiempo ya fuera cultivada y que por tanto fuera servida en tan magno evento. Los cartujos vinieron de la Provenza donde también la garnacha es bastante importante además, probablemente, se llevaron algún injerto provenzal con ellos y recuperaron la que encontraron.

Conclusión

Seguramente de entrada se sirvió un vino con base de Garnacha Blanca para acompañar los pescados y mariscos del Puerto de Tarragona, mientras que para acompañar las carnes se utilizó un vino de Garnacha del Priorat

 

Vino de historia-ficción

El blanco podría ser el Gina Montsant hecho de garnacha blanca

El negro sería el Pau Priorat que está hecho por la Conreria de Scala [:ca]

Vi d’història-ficció

El sopar de Tarragona amb JAUME I i el còmit de galeres Pere Martell

Un vi d’ història-ficció són una sèrie de deduccions lògiques o no, que intenta esbrinar quin vi es va beure en un cert moment de la història.

Moment Sopar del rei Jaume I per decidir la conquesta de Mallorca

Segona quinzena de novembre del 1228, un grup de prohoms catalans presidits per Jaume I d’Aragó es reuneixen a Tarragona durant un sopar ofert pel ciutadà de Barcelona i còmit de galeres Pere Martell. Extret del Llibre dels Feyts (còdex de Poblet).

 

En el llibre dels fets no es mencionen cap tipus de menjar ni de beure, però hem de saber que van beure alguna cosa i que no era aigua.

Primera hipòtesi: un vi de la regió

Tarragona fou recuperada el 960 però no va ser colonitzada fins a principis del segle XIX, sabem que durant l’ocupació musulmana no hi va haver cap esforç envers l’enologia però sí cap a la vinya i el raïm i que per tant s’anaven recuperant les parcel.les que havien estat millor mantingudes pels àrabs, on presumim que les varietats autòctones són les que es van cultivar.

També hem de tenir present que la Cartoixa d’Escaladei sou fundada al segle XII i cap al temps d’aquest sopar ja estaria en ple funcionament.

Segona hipòtesi: tipologia de vi

Podem assumir que en aquests banquets copiosos es servien vins negres d’alta graduació per tal de maridar amb totes les carns a caça que hi havia i un vi blanc, amb notable acidesa, d’entrada per fer salivar a tots els comensals i acompanyar els primers plats de peixos

Tercera hipòtesi: tipologia de raim

Essent La Garnatxa un raïm autòcton de la zona seria molt factible en aquell temps ja fos cultivada i que per tant fóra servida en tant magne event. Els cartoixans vingueren de la Provença on també la Garnatxa és molt important i, probablement, es van portar algun empelt provençal amb ells i van recuperar la que van trobar.

Conclusió

Segurament d’entrada es va servir un vi amb base de Garnatxa Blanca per acompanyar els peixos i mariscs del Port de Tarragona mentre què per acompanyar les carns es va fer servir un vi de Garnatxa del Priorat

 

Vi d’ història-ficció

El blanc podria ser el Gina Montsant fet de garnatxa blanca

El negre seria el Pau Priorat que està fet per la Conreria d’Escaladei [:fr]

Vino de historia-ficción

La cena de Tarragona con JAUME I y el Cómit de galeras Pere Martell

Un vino de historia-ficción son una serie de deducciones lógicas o no, que intenta averiguar qué vino se bebió en un cierto momento de la historia.

Momento Cena del rey Jaume I para decidir la conquista de Mallorca

Segunda quincena de noviembre de 1228,un grupo de prohombres catalanes presididos por Jaime I de Aragón se reúnen en Tarragona durante una cena ofrecida por el ciudadano de Barcelona y cómit de galeras Pere Martell. Extraído del Libro de los Hechos (códice de Poblet).

 

En el libro de los hechos no se mencionan ningún tipo de comida ni de beber, pero debemos asumir que bebieron algo y que no era sólo agua.

Primera hipótesis: un vino de la región

Tarragona fue recuperada el 960 pero no fue colonizada hasta principios del siglo XIX, Tenemos que saber que durante la ocupación musulmana no hubo ningún esfuerzo para con la viña y el vino y que por lo tanto se iban recuperando parcelas tal como habían quedado, abandonadas y con las variedades autóctonas cómo las que han sobrevivido todos estos años.

También debemos tener presente que la Cartuja de Escaladei fue fundada en el siglo XII y en el momento de esta cena ya estaría en pleno funcionamiento.

Segunda hipótesis:tipología de vino

Podemos asumir que en estos banquetes copiosos se servían vinos tintos de alta graduación para casarse con todas las carnes a caza que había y un vino blanco, con notable acidez, de entrada para hacer salivar a todos los comensales y acompañar los primeros platos de peces

Tercera hipótesis: tipología de uva

Siendo la Garnacha una uva autóctona de la zona sería muy factible en ese tiempo ya fuera cultivada y que por tanto fuera servida en tan magno evento. Los cartujos vinieron de la Provenza donde también la garnacha es bastante importante y que probablemente se llevaron algún injerto provenzal con ellos y recuperaron la que encontraron.

Conclusión

Seguramente de entrada se sirvió un vino con base de Garnacha Blanca para acompañar los pescados y mariscos del Puerto de Tarragona, mientras que para acompañar las carnes se utilizó un vino de Garnacha del Priorat

 

Vino de historia-ficción

El blanco podría ser el Gina Montsant hecho de garnacha blanca

El negro sería el Pau Priorat que está hecho por la Conreria de Scala [:]

Categorías
Blog Vi d’història-ficció

[:es]Vino de historia-ficción Caesar Augustus[:ca]Vi d’història-ficció Caesar Augustus[:]

[:es]

Vino de historia-ficción

Caesar Augustus en Tarraco

Un vino de historia-ficción son una serie de deducciones lógicas o no, que intenta averiguar qué vino se bebió en un cierto momento de la historia.

Momento 27 AC César Augusto reside en Tarraco para supervisar la campaña militar en Cantabria.

Primera hipótesis: La salud del emperador.

Es bien sabido que el emperador Augusto decidió quedarse en Tarraco mientras su ejército sofocaba una sublevación en la zona de Cantabria y conquistaba el norte de la península que añadiría a la Tarraconensis. Esta decisión viene condicionada por la pobre salud de Augusto que ya había dejado arreglada su sucesión.

Segunda hipótesis: El vino de Tarraco.

Como capital provincial y uno de los primeros emplazamientos romanos en la península, la enología y el cultivo del vino se habían extendido por todos los alrededores de la ciudad. Tarraco fue uno de los puertos más importantes durante la época de Augusto y de Tiberio donde tuvo el zénit de su influencia en el imperio romano.

Tercera hipótesis: Qué bebía del emperador?

En primer lugar estamos convencidos de que bebía vino blanco -el negro era para la clase baja- producido en la ciudad pero también debemos considerar que debido a su salud debía tomar muchas hierbas y otros remedios para curarse.

August no murió hasta el 14 DC por tanto lo que tomó en Tarraco le ayudó en gran manera a llevar una vida tan longeva.

Conclusión

El Emperador bebía un tipo de vino blanco macerado con hierbas medicinales como el mirto que tenía propiedades antisépticas o el ajenjo (absenta) que provoca tener hambre y poder recuperar así más fácilmente las fuerzas. Estos vinos se conocen como vinum conditum, vinos especiados, que son el claro precursor del vermut

 

Vino de historia-ficción

Vermut de Reus con marcas tan conocidas como Yzaguirre, Padró o Miró.[:ca]

Vi d’història-ficció

Caesar Augustus a Tarraco

Un vi d’ història-ficció són una sèrie de deduccions lògiques o no, que intenta esbrinar quin vi es va beure en un cert moment de la història.

Moment 27 A.C. Cèsar August resideix a Tarraco per supervisar la campanya militar a Cant+àabria.

Primera hipòtesi: La salut de l’emperador.

És ben sabut que l’emperador August va decidir quedar-se a Tarraco mentre el seu exèrcit sufocava una sublevació a la zona de Cantàbria i conqueria el nord de la península que afegiria a la Tarraconensis. Aquesta decisió venia condicionada per la precària salut d’August que ja havia deixat arreglada la seva successió. 

Segona hipòtesi: El vi de Tarraco.

Com a capital provincial i un dels primers emplaçaments romans a la península, l’enologia i el cultiu del vi s’havien estès per tots els voltants de la ciutat. Tarraco fou un dels ports més importants durant l’època d’August i de Tiberi on tingué el zènit de la seva influència a l’imperi romà.

Tercera hipòtesi: Que bevia l’emperador?

En primer lloc estem convençuts que bevia vi blanc -el negre era per a la classe baixa- produït a la ciutat, però també hem de considerar que degut a la seva salut devia de prendre moltes herbes i altres remeis per poder curar-se.

August no va morir fins al 14 D.C. per tant, allò que va prendre a Tarraco el va ajudar en gran manera a tenir una vida tan longeva.

Conclusió

L’Emperador bevia un tipus de vi blanc macerat amb herbes medicinals com la murta que tenia propietats antisèptiques o el donzell (absenta) que provoca tenir gana i poder recuperar així més fàcilment les forces. Aquests vins es coneixen com vinum conditum, vins especiats, que són el clar precursor del vermut

 

Vi d’història-ficció

Vermut amb marques tan conegudes com Yzaguirre, Padró o Miró.[:]

Categorías
Blog

[:es]Ardits[:ca]Ardits[:]

[:es]

Ardits

Ardit, según definición del Instituto de Estudios Catalanes, significado valiente, atrevido … Y es así como se presenta una marca de ropa en esencia mediterránea y de carácter surfero.

Tienen un modelo de negocio similar al nuestro, sostenible y de proximidad; esto quiere decir que diseñan y confeccionan toda su gama de productos de forma local, en Cataluña, siguiendo unos criterios éticos y sociales, reivindicando los valores del Mare Nostrum, fuente de su inspiración, principalmente el valor ecológico de preservación de la vida marítima y costera como el social que tiene sobre nuestra sociedad en particular.

Creemos que sus diseños y la calidad de sus productos hablan por sí solos y os queremos dejar su web para que vosotros mismos lo podéis comprobar

https://ardits.cat/

ARDITS  y ILUSIÓN+ compartimos los valores del emprendimiento, de la calidad y del territorio por eso os hemos preparado un #giveaway muy especial:

-Camiseta «Desafía tus límites» y

-Una botella de Pau Montsant y una de Gina Aromático

Sólo en cuatro pasos simples

  1. Haz like en la foto del sorteo.
  2. Nombra dos amigos en los comentarios.
  3. Sigue a nosotros y a Ardits en Instagram.
  4. Asegúrate que tus amigos también nos siguen.

y ya estás listo para entrar en el sorteo que haremos el 14 de agosto.

Nota: envío gratuito sólo en península

 

ESPECIFICACIONES de  la camiseta DESAFIA ELS LÍMITS

  • Camiseta de algodón 100% patrón recto UNISEX
  • Gramaje: 160 gr / m2
  • Diseño original de Ardits hecho en Tarragona.
  • Pieza confeccionada en el Maresme.
  • Certificación OEKO-TEX

 

En una de las canciones de Lax’n’Busto, Miami Beach, se comparaba el que había en Cataluña con lo que había en Estados Unidos siendo las playas y la cultura del mar la primera estrofa, ahora que vestimos con «Ardits» ya no hay comparación posible.

 

FELIZ VERANO!

[:ca]

Ardits

Ardit, segons definició de l’Institut d’Estudis Catalans, significat valent, atrevit… I és així com es presenta una marca de roba en essència mediterrània i de caràcter surfer.

Tenen un model de negoci similar al nostre, sostenible i de proximitat; això vol dir què dissenyen i confeccionen tota la seva gamma de productes de manera local, a Catalunya, seguint uns criteris ètics i socials, reivindicant els valors del Mare Nostrum, font de la seva inspiració, principalment el valor ecològic de preservació de la vida marítima i costera com el social que té sobre la nostra societat en particular.

Creiem que el seus dissenys i la qualitat dels seus productes parlen per si sols i us volem deixar la seva web per tal que vosaltres mateixos ho podeu comprovar

https://ardits.cat/

ARDITS i ILUSIÓN + compartim els valors de l’emprenedoria, de la qualitat i del territori per això us hem preparat un #giveaway molt especial:

-Samarreta “Desafia els teus límits” i

-Una botella de Pau Montsant i una de Gina Aromàtic

Només en quatre passos simples

  1. Fes like a la foto del sorteig.
  2. Nomena dos amics en els comentaris.
  3. Segueix-nos a nosaltres i a Ardits a l’Instagram.
  4. Assegura’t que els teus amics també ens segueixen.

i ja estas llest per entrar al sorteig que será el 14 d’agost.

Nota: enviament gratuït només a península

ESPECIFICACIONS de la samarreta DESAFIA ELS LÍMITS
  • Samarreta de cotó 100%
  • Patró recte
  • UNISEX
  • Gramatge: 160 gr/m2
  • Disseny original d’ARDITS fet a Tarragona. Peça confeccionada al Maresme.
  • Certificació OEKO-TEX

 

En una de les cançons de Lax’n’Busto, Miami Beach, es comparava el que hi havia a Catalunya amb el que hi havia als Estats Units essent les platges i la cultura del mar la primera estrofa, ara que vestim amb “Ardits” ja no hi ha comparació possible.

 

BON ESTIU!

[:]

Categorías
Blog Vi d’història-ficció

[:es]Vino de historia-ficción Los almogávares[:ca]Vi d’ història-ficció Els almogàvers[:]

[:es]

Vino de historia-ficción

Los almogávares

 

Un vino de historia-ficción son una serie de deducciones lógicas o no, que intenta averiguar qué vino se bebió en un cierto momento de la historia.

 

Momento Conquista de los ducados de Atenas y Neopatria por parte de los almogávares durante el siglo XIV.

La batalla comercial del Mediterráneo del siglo XIV transcurre entre múltiples alianzas lideradas por los genoveses y los catalanes-aragoneses.

En 1302 después de la guerra de Sicilia se crea la Gran Compañía Catalana formada por Almogàvers de origen catalán y aragonés liderados por templario alemán Rutger von Blum (catalanizado por Roger de Flor), contratada en 1303 por el emperador Andrónico II Paleólogo para luchar contra los turcos otomanos que amenazaban el Imperio bizantino.

En 1305 tras vencer los turcos y ver como el emperador no sólo incumplía las promesas sino que además asesinaba a traición al capitán, se desata lo que conocemos como la venganza catalana y la ocupación de los ducados de Atenas y Neopatria hasta finales del siglo XIV.

 

Primera hipótesis: Modus vivendi

Almogáver era un mercenario que vivía del saqueo y que por tanto llevaba  pocas cosas encima. No nos extrañaría pues que justo en los saqueos tomaran el vino que había en las casas para el consumo personal.

 

Segunda hipótesis: El vino de la región

Los almogávares, según nos explica Ramon Muntaner, llegaron al puerto de Monemvasia (Malvasía) donde los genoveses acumulaban el vino de la región para exportarlo por el Mediterráneo. Este vino estaba hecho de malvasía.

 

Tercera hipótesis: Contra programación comercial

Viendo el volumen generado por estas transacciones vinícolas y habiendo probado las cualidades del vino, los almogávares llevaron este tipo de viña hacia Cataluña donde se supone que plantaron en primera instancia en Sitges para continuar la batalla comercial del Mediterráneo.

Conclusión

Seguramente El vino era hecho con una alta cantidad de azúcar residual, que lo hacía muy fácil de agradar y con una base de malvasía.

 

Vino de historia-ficción

Podría ser el Gina Aromático hecho de moscatel y malvasía, manteniendo los aromas varietales pero sin azúcar residual

Y si lo quiere con azúcar residual puede probar la típica malvasía de Sitges elaborada por la Fundación Hospital San Juan Bautista de Sitges. [:ca]

Vi d’història-ficció

Els almogàvers

 

Un vi d’ història-ficció són una sèrie de deduccions lògiques o no, que intenta esbrinar quin vi es va beure en un cert moment de la història.

 

Moment Conquesta dels ducats d’Atenes i Neopàtria per part dels almogàvers durant el segle XIV

La batalla comercial De la Mediterrània del segle XIV S’escorria entra múltiples aliances liderades pels genovesos i els catalans-aragonesos.

El 1302 després de la guerra de Sicília es crea la Gran Companyia Catalana formada per Almogàvers d’origen català i aragonès liderats pel templar alemany Rutger von Blum (catalanitzat per Roger de Flor), contractada l’any 1303 per l’emperador Andrònic II Paleòleg per lluitar contra els turcs otomans que amenaçaven l’Imperi Bizantí.

El 1305 després de vèncer els turcs i de veure com l’emperador no només incomplia les promeses sinó que a més assassinava a traició el capità, es desferma el que coneixem com la venjança catalana i l’ocupació dels ducats d’Atenes i Neopàtria fins a finals del segle XIV.

 

Primera hipòtesi: Modus vivendi

Almogàver era un mercenari que vivia del saqueig  i que per tant portava poques coses a sobre. No ens estranyaria doncs, que just en els saquejos prenguessin el vi que havia a les cases per consum propi.

 

Segona hipòtesi: El vi de la regió

Els almogàvers, segons ens explica Ramon de Muntaner, van arribar al Port de Monemvasia (Malvasia) on els genovesos acumulaven el vi de la regió per exportar-lo per la Mediterrània. Aquest vi estava fet de malvasia.

 

Tercera hipòtesi: Contra programació comercial

Veient el volum generat per aquestes transaccions vinícoles i havent provat les qualitats del vi, els almogàvers portaren aquest tipus de vinya cap a Catalunya on se suposa que plantaren en primera instància a Sitges per continuar la batalla comercial del Mediterrani.

 

Conclusió

Segurament El vi era fet amb una alta quantitat de sucre residual, que el feia molt fàcil d’agradar i amb una base de malvasia.

 

Vi d’ història-ficció

Podria ser el Gina Aromàtic fet de moscatell i malvasia, mantenint els aromes varietals però sense sucre resiual

I si el voleu amb sucre residual podeu provar la típica malvasia de Sitges elaborada per la Fundació Hospital Sant Joan Baptista de Sitges. [:]

0
    0
    Your Cart
    Your cart is emptyReturn to Shop